You are at: Home / BC Blog


Right menu

Mo Tu We Th Fr Sa Su
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

Tags



BC Blog

Horrible terremoto acaecido en el reino de Nápoles el dia 16 de diciembre de 1857 en el cual perecieron mas de 30000 personas y se arruinaron infinidad de pueblos con otras muchas desgracias. Barcelona: Juan Llorens: Imp. de José Tauló, 1858. Ro. 1220

Horrible terremoto acaecido en el reino de Nápoles el dia 16 de diciembre de 1857 en el cual perecieron mas de 30000 personas y se arruinaron infinidad de pueblos con otras muchas desgracias. Barcelona: Juan Llorens: Imp. de José Tauló, 1858. Ro. 1220

“Si Dios concede a mis labios
El necesario valor,
Y no asusta á mis oyentes
Tan Terrible relacion”.

Així comença el Fullet Bonsoms 2.092 de la Biblioteca de Catalunya on s’expliquen “los horrorosos estragos hechos por una lluvia espantosa en el Principado de Cataluña el dia 24 de agosto del presente año de 1842”.

No sabem si aquest és el mateix aiguat que va sorprendre Hans Christian Andersen a l’Hotel Orient de Les Rambles de Barcelona. D’aquella experiència en va sorgir La donzelleta de la mar, més coneguda com La sireneta, i de la que la BC guarda els dibuixos originals que Mercè Llimona va realitzar per una de les edicions en català.

Però els desastres naturals no sempre han servit com a font d’inspiració de contes amb final feliç. Wilma, Katrina, Sandy són noms que últimament han sonat molt i no precisament a les emissores musicals. “Muertes, destrozos, ruinas, ayes, quejidos, lamentos; de víctimas a millares; derrumbamientos a cientos...”, com descriu el romanç 1.220 de la BC sobre un terratrèmol a Nàpols el 1857, són paraules íntimament relacionades amb aquests noms.

N’hi ha molts que diuen que aquestes desgràcies són culpa del canvi climàtic, però en el següent apunt us mostrarem que aquesta afirmació no és ben certa, ja que des de ben antic castiguen la Terra, i sovint n’hi ha referències.

El 1829 a Vich es publiquen els Documentos que pueden servir para ilustrar la historia de los temblores de tierra acaecidos en Cataluña á principios y mitad del siglo quince, de cuyo azote ó se vió enteramente libre ó esperimentó ligeros daños la ciudad de Vich por la intercesión de su hijo y patrono S. Justo confesor, on llegim: “Por este tiempo (año 1420) cada dia en Cataluña bramaba la tierra y temblaba toda desde Tortosa hasta Perpiñan”. És a dir, que ja es conserven documents del segle XV sobre aquesta mena de cataclismes.

A la col·lecció de Fullets Bonsoms i de Romanços de la BC es poden consultar moltes descripcions d’aquests “terribles successos” ocorreguts tant a terres catalanes com a la resta del món: globus de foc, fúria de les aigües, misèries, ruïnes, mort d’habitants, fins i tot l’erupció d’un volcà a l’illa de Sangir, a l’Oceania, o també l’espantós terratrèmol de Lisboa del dia de Tots Sants de 1755.

Terrible desgracia : erupcion de un volcan situado en la isla de Sangir en el monte Awu en la Oceanía occidental, acaecida los dia 2, 3 y 17 de marzo del presente año, la cual fué tan horrible, que quedaron todos los campos, prados, jardines y casas destruidos, y perecieron mas de 300 personas é infinidad de animales. Barcelona : Juan Llorens : Imp. de José Tauló, 1856

Terrible desgracia : erupcion de un volcan situado en la isla de Sangir en el monte Awu en la Oceanía occidental, acaecida los dia 2, 3 y 17 de marzo del presente año, la cual fué tan horrible, que quedaron todos los campos, prados, jardines y casas destruidos, y perecieron mas de 300 personas é infinidad de animales. Barcelona : Juan Llorens : Imp. de José Tauló, 1856. F.Bon. 1968

 

Noticia del globo de fuego y de los asombrosos terremotos ocurridos en España en este presente año de 1817. Valencia : Manuel Laborde, [1817 o post.]

Noticia del globo de fuego y de los asombrosos terremotos ocurridos en España en este presente año de 1817. Valencia : Manuel Laborde, [1817 o post.]. Ro. 777

Com veieu, la majoria són escrits en castellà, però també trobem un romanç de 1829 fet a Vich sobre La relació breu y compendiosa de las desgracias que han causat en Orihuela... los terremotos de la tarde del 21 de Mars del corrent any 1829: “Lo dia 21 de Mars de 1829 será sempre un dia de llanto, de aflicció, y de dol”.

Tots aquests fets són segurament encara molt més funestos que la seva descripció. Per acabar, però, aquestes paraules de Xènius publicades a La Veu de Catalunya el 23 de abril de 1906, després del terratrèmol de San Francisco: “Cada dia l’edifici de l’existir dels homes s’assenta més i més en la roca viva d’eternitat, que no pot donar pas al torrent de lava de cap volcà, ni tremolar ab el tremolor de cap terratrèmol...”.

Marta Riera
Servei d'Accés i Obtenció de Documents 

L’estiu s’acaba i de ben segur que molts de nosaltres ens hem acostat un dia o altre a la platja per gaudir d’un bon bany de mar. Aquest costum no ha estat gens estrany a les ribes mediterrànies, i ens podríem remuntar segles enllà, però parlarem de temps més propers.

A la Barcelona de finals del segle XVIII es va reprendre el costum de banyar-se al mar, després de gairebé dos segles de tancament de les cases de bany. Homes joves i no tan joves s’acostaven a les platges de la ciutat per banyar-se, nus i habitualment en grup. Eren treballadors de comerços, tallers o fàbriques d’indianes, pescadors, mariners i veïns dels barris costaners. El bany era, de manera natural, masculí. No va ser fins a les acaballes del segle que un edicte municipal va autoritzar-lo a les dones, a les quals només se’ls permetia rentar-se peus i cames. Alguns bans i edictes dels segles XIX i començaments del XX conservats a la Col·lecció de Fullets històrico-polítics Bonsoms de la BC ens acosten a la vida de les platges de la ciutat. Vegem-ne alguns:

En un edicte municipal de 28 de juliol de 1820 veiem com es regulen els horaris i els llocs de bany amb un to contundent, i especialment restrictiu amb les banyistes femenines: “zelándose  empero, que no penetren las mugeres en aquellas inmediaciones, con el objeto de que no se ofenda el público decoro”. Qüestions de seguretat preocupaven també les autoritats públiques de la ciutat.  Arran d’alguns ofegaments a la platja de la Mar Vella, en un edicte de 26 de juny de 1821 s’hi deia: “el Escelentísimo Ayuntamiento y los Alcaldes constitucionales ordenan y mandan que de hoy en adelante persona alguna, de cualquier edad, sexô [sic] y condicion que sea, se desnude, nade, ni lave en todo el distrito que discurre desde la derruida torre de las Pulgas hasta la lengua de la dicha playa” i s’insistia, altre cop, en qüestions de pudicícia sent, un altre cop, més durs amb les dones: “y á las mugeres esclusivamente se les señala el lugar entre las peñas del baluarte del Rey que existe al salir de la puerta de Santa Madrona, despues empero de anochecido“. 

F.Bon-18560_0001r

F.Bon. 18560

   

F.Bon-17781_0001r

F.Bon. 17781

Avançant el segle XIX, un ban de 21 de juny de 1866 regula en onze articles l’ús i l’accés a les platges, tant per a les persones com per als animals. Continua la preocupació per la nuesa:  els homes s’han de banyar “llevando calzoncillos” i les dones “guardando el decoro debido”. També s’estableix vigilància a la zona de bany femenina per evitar l’accés de cap home “cualquiera que sea su edad” i es prohibeix que “las personas curiosas ú ociosas se detengan en los puntos designados ni en las inmediaciones”. Tanmateix “se permitirá bañar las caballerías en las inmediaciones de la playa”.

F.Bon-19087_0001r copia

F.Bon. 19087

I corrent el temps, un ban de 1928 regula l’ús i accés als establiments de banys, des de qüestions de salubritat “no podrá entrarse en los establecimientos conduciendo perros u otra clase de animales”, passant per la seguretat dels usuaris “los bañistas que no sepan nadar deberán forzosamente utilizar flotadores”, obligant els establiments a “tener siempre disponibles embarcaciones y salvavidas”.  S’observaven qüestions de convivència,  quedant  “terminantemente prohibido el dedicarse a juegos o ejercicios que puedan causar molestia a los concurrentes o que sean peligrosos para los que los efectúen”, i de decòrum,  prohibint “bañarse sin traje completo de baño, que deberá llevarse constantemente abrochado”  i  que “so pretexto de tomar baños de sol, permanezcan en la playa juntos hombres y mujeres, aunque sea en el departamento de familias, que no lleven traje de baño en las condiciones anteriormente señaladas”. 

F.Bon-18138_0001r

F.Bon. 18138

 

Marta Navarro Nogueras
Reserva Impresa i Col·leccions Especials

Més informació:

Villar, Paco. Banys de mar: quan la platja de Barcelona encara no era platja. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, DL 2011

Com cada any el Carnestoltes ha arribat. Entre el seu valuosíssim fons la Biblioteca de Catalunya custodia molts documents relacionats amb aquesta temàtica, que ens poden ajudar a endinsar-nos en la història i veure com es vivia aquesta festa fa anys. 

Al llibre de J. A. Clavé El carnaval en Barcelona en 1860 se’ns diu que “avui és un dels més notables, però fa només cinc anys era un dels més frívols i, si se vol, repugnant”. Haurem de continuar llegint les 186 pàgines següents per esbrinar quines eren les “quisicosazas” que feien els barcelonins abans i després de 1860.

Ja se sap que el Carnestoltes és temps de disbauxa. Un Fullet Bonsoms (F. Bon. 12410) de 1684 el prohibeix per evitar mals majors: Ara ojats totom generalment queus notifican y fan á saber de part del... senyor Alexandro duch y princep de Bournonville... que com per los grans inconvenients y de serveys que se seguian à Nostre Senyor Deu y al benefici publich en los anys passats al temps de las carnastoltas, ocasionats dels abusos y desordes de las mascaras y balls... Sa Magestat... tinga manat y ordenat à Sa Excellencia... que se prohibissen ditas mascaras, disfraços y balls tant de dia com de nits ...

Però a banda de prohibicions, els balls de màscares i disfresses han estat molt nombrosos a casa nostra, com ho exemplifica aquest cartell del Círculo Artístico. També ha servit d’inspiració per vinyetes humorístiques com les de la revista Cu-Cut de març de 1905 i de febrer de 1905.

I per als que busqueu una mica d’inspiració, podeu consultar la revista D’Ací i d’Allà de març de 1924 i de febrer de 1923.

Però també, com cada any, el Carnestoltes mor i ens deixa aquest testament per poder resistir millor èpoques menys frívoles.

Com es pot veure al peu de pàgina, el testament correspon a un romanç de Vilanova i la Geltrú, població que compta amb gran tradició en la celebració dels carnestoltes, fins i tot està considerada Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Aquí teniu dues mostres de la celebració a Vilanova, la primera extreta de la Veu de Catalunya de febrer de 1929, i la segona del Destino de febrer de 1978.

 

Dibuix de David Santsalvador realitzat durant l'any 1936

Salomé Cerezuela i Marta Riera
Servei d'Accés i Obtenció de Documents