Menu más alto





Estás en: Inicio / El Blog de la BC / Fonts Beethovenianes


Right menu

Lu Ma Mi Ju Vi Do
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30        

Etiquetas



Fonts Beethovenianes

Les efemèrides musicals esdevenen veritables obstinati per a les nostres orelles, i el gran mestre Ludwig van Beethoven (Bonn, 1770-Viena, 1827) no n’és l’excepció  en el seu 250è aniversari del naixement. La constància de la Biblioteca de Catalunya en la difusió del patrimoni musical català aprofita aquestes ocasions per donar a conèixer tant les fonts com els músics locals. Si en l’Any Haydn es va donar visibilitat a “Els Nostres Haydn”, una mostra d’obres de compositors catalans coetanis, l’Any Beethoven empeny a visibilitzar les fonts beethovenianes.

 

Partitura autògrafa de Beethoven

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L. Beethoven. Kniga eskizov za 1802-1803 godi.
Moskva: Gosudarstvennoe Muzikalnoe izdatelstvo, 1962. P. 1. Top.: 2005-4-3041

 

Dins el fons de la Biblioteca es troben nombrosos “Beethovens” que s’han adquirit i han anat ingressant gràcies a les donacions d’importants melòmans i estudiosos qui, amb la seva generositat, han permès que avui puguem gaudir d’aquest gran mestre de la música en molts aspectes i en documents diversos.

Des dels inicis de la Secció de Música, l’any 1917, ja es va tenir molt clar que calia dotar el departament amb obres monumentals i de referència com són les obres completes dels grans compositors. Així, ben aviat van començar a ingressar les opera omnia de Johann Sebastian Bach, Ludwig van Beethoven, Johannes Brahms, Claudio Monteverdi, Wolfgang Amadeus Mozart i Richard Wagner, per continuar anys més tard amb la incorporació de les obres completes d’Arnold Schönberg, Robert Schumann o Jean Sibelius. 

També es va adquirir el catàleg temàtic de l’obra beethoveniana, realitzat per Georg Kinsky i continuat després de la seva mort per Hans Halm, publicat per l’editorial Henle el 1955. Aquesta eina va ser de gran utilitat a les bibliotecàries de la segona meitat del segle XX -quan es catalogava amb fitxes manuals- perquè els íncipits musicals del catàleg, els permetia identificar les composicions, i fins i tot els seus moviments. 

Les adquisicions de fons personals amb grans biblioteques particulars féu que s’incorporessin obres completes duplicades. Aquest va ser el cas de Bach, Beethoven i Mozart. L’edició duplicada de Beethoven provenia de la biblioteca personal del musicògraf i crític musical Joaquim Pena (Barcelona, 1873-1944). A ell també es deu la publicació de les traduccions al català de lieder dins els Cançoners Selectes, una col·lecció que presentava de la següent manera: 

«El primer volum hem cregut de justícia consagrar-lo a Beethoven, com homenatge an aquest geni immortal!. Els seus lieder, respecte dels quals per lo general no s’ha fet gaire esment, contenen ab tot, pagines líriques ben notables, y qualques d’elles, atès son caracter, contrasten com a filles del mestre de la simfonia».

 

Portada del Cançoner selecte de Beethoven

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cançoner selecte: recull de lieder dels grans mestres, vol. 1: Lluis de Beethoven.
Coberta. Fons Joaquim Pena

 

Els següents volums, publicats per l’editorial Vidal, Llimona i Boceta entre els anys 1907-1927, es van dedicar a Schubert, Schumann, Fauré i Bach.

Joaquim Pena també fou un dels impulsors i fundadors de l’Associació Wagneriana a Barcelona el 1901, entitat que dedicà cicles i conferències a Beethoven, dels quals es conserven programes en el mateix fons. 

També es localitza en aquest fons una sèrie de reproduccions en blanc i negre, moltes d’elles provinents d’una col·lecció de la publicació periòdica Die Musik. S’hi troben fragments de manuscrits, reproduccions artístiques, fotografies dels seus pares, imatges de les seves mans, fins i tot la reproducció del seu crani. 

En el catàleg, a més de les partitures corresponents a les edicions de l’obra completa, s’hi troben altres edicions de composicions concretes, fragments i seleccions en partitures de tot tipus –de cor, reduïdes i d’estudi–, enregistraments sonors i audiovisuals, documents gràfics i programes de concert, a més de gran quantitat de bibliografia al respecte. El culte a la persona arriba, fins i tot, a disposar d’un llibre monogràfic sobre el seu cabell.

El fons patrimonial de la Biblioteca de Catalunya està conformat per documents increïbles que, malauradament, continuen essent desconeguts per una part de la societat. Entre aquests documents, es troben partitures hològrafes de músics com Claude Debussy, Charles Gounod o Jules Massenet; documents epistolars de Paul Dukas, Gabriel Fauré, Vincent d’Indy, Maurice Ravel, Gioacchino Rossini o Richard Wagner; o anotacions manuscrites autògrafes de Clara i Robert Schumann i d’Igor Stravinsky, entre d’altres. No és el cas de Beethoven.

Aquesta mancança però, ha quedat guarida en part gràcies a la biblioteca personal d’Edward Sainati, que comprèn diverses edicions facsímils de cartes manuscrites i obra hològrafa. Tant s’hi pot trobar un facsímil publicat pel British Museum l’any 1970, com un fullet imprès il·lustrat de la casa de subhastes Sotheby’s del 1991. 

 

Pàgina del llibre Ludwig van Beethoven : autograph miscellany from circa 1786 to 1799

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ludwig van Beethoven : autograph miscellany from circa 1786 to 1799.
London: British Museum, 1970. Fol. 125r. Top.: M-Fol-63

 

El melòman i crític musical Edward Sainati (1919-1996) va reunir una col·lecció remarcable, de més de dos-cents volums, especialitzada en música clàssica i romàntica, amb una notable presència d’edicions angleses i americanes.

 

Pàgina del llibre Beethoven : letters in America

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Beethoven letters in America / fac-similes with commentary by O. G. Sonneck.
New York: The Beethoven Association, 1927. Entre p. 84-85. Top.: 2010-Fol-870

 

Un altre fons que cal tenir en compte és el de qui va ser propietari d’una barreteria a Barcelona, Isidre Magriñà (Barcelona, 1881-1973), afeccionat i col·leccionista, molt especialment de l’obra de Jacint Verdaguer i de la música de Ludwig van Beethoven.

El seu fons va ingressar als anys setanta, però, arran d’una troballa de la família en els darrers anys, els seus néts, Montserrat i Eusebi Tolosa Magriñà, van donar un conjunt de documents que ell havia recopilat al voltant de l’any 1927, amb motiu de la commemoració del centenari de la mort del compositor. El conjunt documental comprèn majoritàriament fullets diversos, publicacions periòdiques, retalls de premsa i programes, entre d’altres, i queda recollida en una publicació[1] de 2015.

 

Josep Burgas. Beethoven. Sonet mecanoscrit. Barcelona, 1927. Fons Isidre Magriñà

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Josep Burgas. Beethoven. Sonet mecanoscrit. Barcelona, 1927. Fons Isidre Magriñà

 

És impossible citar les formacions, els intèrprets o les sales d’audicions que van incorporar Beethoven al seu repertori. Abans ja s’han citat els programes de l’Associació Wagneriana però també caldria anomenar els concerts que tingueren lloc a la Casa de Josep Bartomeu, altrament coneguda com a Jardí dels Tarongers de Pedralbes. Aquests concerts són un testimoni de la afició i assiduïtat amb què es programaven obres del músic, amb especial incidència en la música de cambra.

 

Cartell del Teatre Català. Barcelona, 1927. Fons Isidre Magriñà

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cartell del Teatre Català. Barcelona, 1927. Fons Isidre Magriñà

 

L’Orquestra Pau Casals també comptava amb forces audicions beethovenianes. Precisament, aquesta orquestra va viure un moment històric rellevant com seria l’inici de la Guerra Civil espanyola que, circumstancialment, va anar lligat a Beethoven.

Ens trobem durant l’assaig de l’acte d’inauguració de l’Olimpíada Popular a Barcelona, el 17 de juliol de 1936. Berlín havia estat escollida el 1931 com a seu dels Jocs Olímpics del 1936. En paral·lel, però, davant l’augment de l’apologia del nazisme i del racisme, Barcelona es va alçar com a alternativa per recuperar l’esperit olímpic. S’havia organitzat un festival folklòric amb milers d’intèrprets sota la direcció d’Enric Morera.

L’Orfeó Gracienc i l’Orquestra Pau Casals assajaven al Palau de la Música Catalana quan van ser avisats de l’alçament militar. Quedava anul·lada la interpretació de la darrera simfonia de Beethoven, “la Novena”, en re menor i opus 125 per a la inauguració de la cerimònia. Fou així com l’Ode an die Freude –o Himne a l’alegria–, l’últim moviment de la simfonia, acabà essent interpretada pels presents en senyal d’agermanament i davant la impossibilitat de tornar-ho a fer tots plegats.   

L’Ode an die Freude és un cant que ha esdevingut l’himne de la Unió Europea des del 1986, però tots els congregats aquella nit al Palau de la Música, fa més de vuitanta anys, ja el van convertir en un símbol de llibertat.

 

Rosa Montalt
Secció de Música - Unitat Bibliogràfica

 

Notes

   [1] Eusebi Tolosa Magriñá; Jaime Tortella. 1927: primer centenario de la muerte de Beethoven: archivo gráfico de Isidro Magriñá. Sant Cugat: Arpegio, 2015. <https://cataleg.bnc.cat/record=b2622596~S13*cat>

Comentarios