El passat 19 de gener va tenir lloc a la Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya un concert de piano a càrrec de la pianista japonesa Rie Hirai. Una assistent a l’acte ens ha fet arribar les seves impressions, que transcrivim a continuació.

Si hi ha una paraula màgica en aquest concert de piano és el seu títol: Kizuna.
No podríem entendre el contingut, el sentit, tots els elements que integren i interaccionen en aquest espectacle sense saber el significat d’aquesta paraula. Rie Hirai comença amb la seva definició i desvetlla el secret, a partir d’aquí el transcurs del concert està custodiat per aquest fil conductor, on la paraula japonesa kizuna, que vol dir “fusió, enllaç”, forma part de l’eix damunt el qual orbita tot el concert.

De manera calculada, l’enllaç entre la cultura japonesa i la catalana en l’àmbit musical i lingüístic, la música modal i tonal, l’oriental i l’occidental, els estils familiars, els contemporanis, el vestuari, la passió, la simpatia, l’alegria i l’agraïment d’aquesta jove pianista flueixen dalt de l’escenari de la Sala de Llevant, presidida pel piano Pleyel de Granados. Quan Rie Hirai anomena Granados, insisteix a especificar: “el meu preferit”. La música de Granados es va fer esperar, va ser la cirereta del pastís, amb un final de concert que s’intuïa amè, intens i de sonoritats amb emoció continguda.

El vestuari de l’artista es va fusionar amb l’estil de la primera part. El seu kimono i les melodies japoneses creades pel seu pare i avi van marcar la primera part del concert en un ambient oriental. A la mitja part un sorprenent canvi de vestuari va trencar amb la música dels compositors japonesos i va contextualitzar el seu vestit de gala junt amb  l’estil pianístic en una morfologia musical més propera, sonaven al piano músiques del s. XX composades per Rakhmaninov, Falla i Granados.

Rie es va esforçar per presentar-se en català i explicar el significat del que interpretaria, això va emocionar al públic, creant un ambient íntim i de complicitat, lluny de la fredor  que podria suposar la immensitat de la sala. La successió dels estils estaven condicionats per aquesta fusió que ella meticulosament va calcular.

Les obres i el virtuosisme compositiu de Granados semblaven d’una senzillesa que enganyaven l’ull en veure les seves mans petites córrer davant el teclat amb una serenitat i seguretat més que calibrades. Els bordons aguts i greus interpretats per les seves mans amb gestos flexibles i moviments suaus van demostrar la seva absoluta complicitat melòdica i harmònica. Rie jugava intel·ligentment amb el piano de manera equilibrada en totes les peces que va interpretar, amb toc enèrgic i mentalment segura, sense suport escrit.

Tot i que el programa manté una divisió dual entre “Obres japoneses per a piano” i “Obres per a piano”, on ella va diferenciar inclús amb el seu vestuari -dient que no volia  interpretar Granados amb el kimono-, estaria millor observar tres parts, on les obres del rus Rakhmaninov afincat als Estats Units s’infusionen a la vida dels Hirai.

La presentació d’aquest concert va deixar al públic content en varis aspectes, el musical de manera inequívoca per l’exquisidesa de la seva interpretació, però a nivell humà i emocional Rie va sorprendre amb la seva proximitat al públic i la mostra d’agraïment continuat vers la institució que la va recolzar, lloc on va esbrinar i forjar part de la seva recerca orientada a la seva tesi doctoral sobre Granados al Japó, a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Si fusió és Kizuna, que la música i tot el que comporta sigui sempre Kizuna a la nostra vida. A través d’aquest desig és possible que l’enteniment de tots els valors que comporta la música ens ajudin també a formar part del nostre dia a dia amb completa harmonia.

Anna Maria Anglada i Mas

Avui s’inaugura a Terrassa l’exposició: ROSER CAPDEVILA. Unes bèsties molt poc animals  comissariada per Anna Batet que presenta una selecció de dibuixos originals de la Roser Capdevila. Actualment aquests dibuixos formen part del fons de la Biblioteca de Catalunya.

La il·lustradora Roser Capdevila -reconeguda internacionalment per les tres bessones creades el 1983- va donar a la BC els dibuixos originals per a la publicació dels seus llibres. L’autora va fer aquest donatiu el mes de març de 2011 amb l’objectiu que aquesta obra sigui conservada i posada a l’abast dels investigadors. Es tracta de 136 carpetes que contenen un total de 2.300 dibuixos  realitzats entre els anys 1989 i 2003, on la tècnica principal és el dibuix a tinta acolorit amb anilines, i en alguns casos també hi ha les maquetes.

Roser Capdevila i Valls va néixer a Barcelona el 23 de gener de 1939. Va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona i des del 1980 es dedica a la il·lustració de llibres infantils i juvenils. D’entre les seves creacions es poden destacar: La Rosa de Sant Jordi, que durant tres anys va rebre el premi al llibre més venut; Sol i lluna, Premi Serra d'Or i La Cosidora, finalista del premi Apel·les Mestres, així com els originals dels llibres publicats a la editorial Gakken de Japó  i Hachette i Bayard de París. 

El llegat de la Roser Capdevila a la Biblioteca de Catalunya enriqueix enormement la seva col·lecció. Aquesta obra, ja catalogada i accessible als investigadors, s’ha prestat a través del servei de préstec per a exposicions, amb la finalitat de contribuir en la difusió d’aquest llegat cultural.   

L’exposició es podrà veure al Centre  Cultural Unnim de Terrassa del 19 de gener al 18 de març de 2012. No us la perdeu! http://www.fundacioct.es/exposiciones_detall.php?lse=1&id=1

Lourdes Martín
Servei d’Accés i Obtenció de Documents

Les obres òrfenes són aquelles obres que tenen els drets de propietat intel·lectual vigents però que no es poden localitzar els titulars per obtenir el permís oportú.

D’obres en aquest estat es calcula que n’hi ha entre un 15 i 30% a les institucions, en funció del tipus de fons que conservin, segons l’informe dut a terme pel JISC l’any 2009. Es tracta d’obres del segle XX que no es poden utilitzar d’acord amb la llei vigent, però per altra banda queden sense la possibilitat de ser difoses novament a través de la xarxa.

El projecte Europeana vol posar a l’abast de tothom el patrimoni cultural europeu i des de la Comissió Europea es promou la cerca de solucions per poder dur a terme el projecte http://ec.europa.eu/information_society/newsroom/cf/fiche-dae.cfm?action_id=161. El gener del 2011 s’ha presentat el projecte The new Rennaissance redactat pel Comité des sages que analitza també tots els aspectes de la digitalització del patrimoni cultural. Una altra proposta de la Comissió Europea és ARROW, un projecte d’elaboració d’una base de dades d’ajut per localitzar les obres òrfenes, tot i que de moment es tracta d’un projecte molt incipient http://www.arrow-net.eu/. 

En relació a la cerca d’una solució legal, el 24 de maig de 2011 s’ha presentat una Proposta d’una Directiva sobre Obres Òrfenes, per tal de donar una solució a les obres que estiguin en aquest estat. La pàgina de la Comissió Europea recull més informació: http://ec.europa.eu/internal_market/copyright/orphan_works_en.htm.

A aquesta Directiva se li han presentat esmenes en data de 27/09/2011: http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//NONSGML+COMPARL+PE-472.338+01+DOC+PDF+V0//ES&language=ES, que han de ser debatudes al Parlament Europeu.

ISF (Information sans frontières) creada l’estiu de 2011 i formada per OSI (Open Society Institute), JISC (Joint Information Systems Committee),  Europeana,  EBLIDA (European Bureau of Library, Information and Documentation Associations) i LIBER (Association of European Research Libraries) ha redactat un document el novembre passat en el qual es demana una legislació sobre les obres òrfenes adequada per a tots els contextos institucionals i legals a nivell europeu.

Recentment l’ Strategic Content Alliance (SCA) ha presentat una enquesta per obtenir més informació sobre les obres òrfenes, els resultats de la qual es publicaran el gener de 2012: http://1686881.polldaddy.com/s/orphan-works-survey

El tema de les obres òrfenes genera molta controvèrsia a nivell mundial, la iniciativa HATHITRUST  duta a terme per la Universitat de Michigan i altres universitats americanes està centrant l’atenció per la posada a la xarxa de continguts subjectes a drets d’autor. L’entitat de gestió de drets d’autor americana més representativa The Authors Guild   ha interposat una demanda i caldrà veure’n la sentència.

Els bibliotecaris es plantegen les costos de digitalització i els d’anàlisi d’estat de drets, uns costos no sempre assumibles per les institucions. Michèle Battisti, de l’Interassociation Archives Bibliothèques Documentation  fa aquest plantejament en el seu post (21.11.2011):  Donner une nouvelle vie aux œuvres orphelines. A quel prix?http://paralipomenes.net/wordpress/archives/6379

Informació d’interès:

http://www.europarl.europa.eu/oeil/popups/ficheprocedure.do?lang=en&reference=2011/0136%28COD%29

http://ec.europa.eu/prelex/detail_dossier_real.cfm?CL=en&DosId=200470

http://ec.europa.eu/information_society/activities/digital_libraries/relaunch/index_en.htm

http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/11/17

Anna Vuopala. Assessment of the Orphan works issue and Costs for Rights Clearance. European Commission DG Information Society and Media Unit E4 Access to information. May 2010. http://ec.europa.eu/information_society/activities/digital_libraries/doc/reports_orphan/anna_report.pdf

Comité des sages. The new rennaissance. http://ec.europa.eu/information_society/activities/digital_libraries/doc/refgroup/final_report_cds.pdf

JISC: In from the Cold. An assessment of the scope of “Orphan Works” and its impact on the delivery of services to the public. April, 2009 http://sca.jiscinvolve.org/wp/files/2009/06/sca_colltrust_orphan_works_v1-final.pdf

i2010 Digital Libraries Iniciative. High Level Expert Group on Digital Libraries. Final Report. "Digital Libraries: Recommendations and Challenges for the Future". December 2009. http://ec.europa.eu/information_society/activities/digital_libraries/doc/hleg/reports/hlg_final_report09.pdf

EBLIDA (European Bureau of Library, Information and Documentation Associations). http://www.eblida.org/uploads/eblida/10/1257341032.pdf

IFRRO (International Federation of Reproduction Rights Organisations). http://www.ifrro.org/show.aspx?pageid=activities/digital_libraries/i2010_digital_libraries&culture=en

Núria Altarriba
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Des que el món és món l'ésser humà ha tingut el desig de ser jove per sempre o viure eternament.

En molts catàlegs de biblioteques trobarem llibres que donen mil i una receptes per aconseguir-ho. La bibliografia tradicional ens parla de mites i llegendes com la pedra filosofal o la font de l'eterna joventut, d'elixirs i plantes meravelloses; actualment trobem manuals d’autoajuda i teràpies diverses amb la mateixa finalitat.

Són molts els qui han esmerçat temps i diners darrera d’aquest somni i ens han deixat les seves històries.

Entre els fons de la Biblioteca de Catalunya hem trobat una curiosa recepta manuscrita,  amb el títol Elixir para alargar la vida, que data de finals del s. XVIII. Forma  part d’un volum de diferents fulls manuscrits relligats junts, que es trobava a la biblioteca de Jaume Bofill i Mates.

La persona que transcriu la recepta diu que havia pertangut a una família sueca des de temps immemorials, i per demostrar la seva eficàcia explica que el darrer propietari va morir als 104 anys, perquè va caure d’un cavall; el pare havia mort als 112, la mare als 107 i l’avi als 130 anys.

A banda d’allargar la vida, aquest elixir sembla tenir moltes altres propietats, entre les que hem triat algunes:

“afina los sentidos, quita el temblor de los nervios, amortigua los dolores de la gota, mata las lombrices, quita los males de corazón, ablanda el tímpano, hace estar alegre, sana las indigestiones con una hora de tiempo, es un contrabeneno [sic]...”

Tot i ser, segons diu qui la transcriu, una recepta gairebé secreta, l’hem pogut trobar a d’altres llibres, i els ingredients gairebé són els mateixos, i els podríem localitzar sense gaire dificultat: àloe, genciana, safrà, ruibarbre, agàric, etc. Qui sap, potser funcionaria!

Fonts bibliogràfiques

Ms. 196
Receptes de tipus mèdic. En català i castellà.
[2a meitat s. XV – principis XIX]
F. 16: “Nota del elixir para alargar la vida”. [Finals s. XVIII].
Procedència: Biblioteca de Jaume Bofill i Mates.

Lido, Raimundo. Fórmulas magistrales de medicina y farmacopea vegetal : afrodisíacos, elixires, pócimas, tríaca, ungüentos. Viladra: Cedel, 1982

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents