Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC / Fons Joaquim Homs, testimoni de l’activitat de la música contemporània a Catalunya


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

Etiquetes



Fons Joaquim Homs, testimoni de l’activitat de la música contemporània a Catalunya

El 21 d’agost de 1906 naixia, en un carrer ben cèntric de Barcelona, Joaquim Homs i Oller. Tot i exercir d’enginyer industrial fins l’any 1971, Homs mai va deixar de banda la seva gran vocació: la composició.

Començà els seus estudis de violoncel a l’edat de vuit anys, i n’obtingué el títol de professor als setze. En el vessant de la composició, però, començà de manera autodidacta fins que, el 1929, conegué a Robert Gerhard, que havia tornat a Barcelona després d’estudiar amb Arnold Schönberg. Homs, admirador de les obres de Gerhard, va veure en ell l’única persona que podia fer-li de professor de composició. Gerhard acceptà donar-li classes, i fou així com Homs esdevingué el seu únic deixeble. El període estrictament pedagògic se situà entre el 1931 i 1936, però el seu contacte i la seva amistat es van mantenir fins a la mort de Gerhard, l’any 1970. Homs sempre tingué la voluntat de donar a conèixer-ne la figura, i va escriure la primera biografia, Robert Gerhard i la seva obra, publicada primer en castellà per la Universitat d’Oviedo l’any 1987, i en català per la Biblioteca de Catalunya l’any 1991.

Amb Gerhard, Homs adquirí una base estètica per desenvolupar la seva personalitat musical i per participar del sector més avantguardista de la música catalana del moment. Al llarg de la seva vida utilitzà l’escriptura atonal i el mètode dodecatònic entre altres i compongué més de dues-centes obres de formes i gèneres tan diversos com música instrumental, de cambra, orquestral, coral i vocal. Va ser guardonat amb els premis Ciutat de Barcelona (1967) i Nacional de Música (1992 i 1999), i la Medalla d’Or del Mèrit en les Belles Arts (1993).

Dins el Fons Joaquim Homs de la Biblioteca de Catalunya hi ha quinze àlbums de documentació diversa com programes de mà, retalls de premsa, circulars, discursos, correspondència, etc. La major part d’aquesta documentació, que comprèn el període de 1924 a 2013, correspon al testimoni dels concerts on es van tocar obres d’Homs i de les seves estrenes, a través dels programes de mà així com de retalls de premsa conservats de l’època, que anà recopilant la seva filla Pietat Homs.

El fons, però, no només és d’interès per seguir la trajectòria artística de Joaquim Homs, sinó que també és un excel·lent testimoni de l’activitat en el terreny de la música contemporània a Catalunya. Homs, a més de ser-ne compositor també fou divulgador de les tendències en la música contemporània europea. En aquest punt, és especialment interessant veure com la música contemporània es va difondre en els anys difícils de la postguerra, quan l'activitat artística era bastant reduïda.

Bartok

Audició integral dels quartets de corda de Béla Bartók. Barcelona: Club 49, 1954. Dibuixos: Paul Klee. BC, Fons Joaquim Homs

 

Al voltant dels anys seixanta i en els inicis dels festivals de música de Barcelona organitzats per les Joventuts Musicals, en paraules del mateix Homs, van ser iniciatives privades com el Club 49 o la Casa Bartomeu els dos espais principals on s’organitzaven audicions de música contemporània a Barcelona. [1]

El Club 49 va ser fundat a Barcelona el 28 d’abril de 1949 amb la missió de donar a conèixer les noves manifestacions artístiques del moment. Si en un primer moment la promoció de les arts plàstiques més renovadores fou la principal activitat, a partir de 1952 es va decidir realitzar tandes anuals de concerts dedicats a la divulgació de música contemporània. Així doncs, el Club 49 organitzà activitats gramofòniques on es van poder escoltar les principals obres de l’àmbit de la música contemporània europea. Homs participà directament de les activitats del Club 49, en bona part gràcies a la seva amistat amb Carles Maristany i Joan Prats, dos dels seus principals promotors. Homs s’encarregà dels comentaris en diverses sèries programades, la primera de les quals constà de deu concerts sota el títol Antología de la Música Contemporánea desde la Primera Guerra Mundial, que tingué lloc entre el gener i maig de 1952 i que comptà amb programes il·lustrats amb dibuixos d’artistes com Joan Ponç o Antoni Tàpies. Aquest seria l’inici d’una llarga llista de sessions que durarien fins l’any 1962, dedicades als noms més destacats de la música contemporània de la primera meitat del segle XX.

Més enllà de les escoltes de discos, també es van realitzar concerts en viu amb programacions de Béla Bartók, Arnold Schönberg o les obres completes de Anton Webern i van ser dels primers a donar a conèixer compositors nord-americans com Charles Ives, Edgard Varèse o John Cage. L’any 1960 es creà una secció especialitzada que s’anomenà “Música Oberta”, on es van poder estrenar obres de compositors catalans com Josep Cercós, Luis de Pablo o el mateix Homs, així com audicions dedicades a obres de Iannis Xenakis o György Ligeti.

Pel que fa a la Casa Bartomeu, era propietat de l’enginyer Josep Bartomeu i Granell (Barcelona, 1888-1980), un gran aficionat a la música. Dins la seva finca noucentista, situada al carrer de la Ràbida núm. 5 de Barcelona, hi tingueren lloc entre el 1948 i el 1958 activitats musicals de diversos gèneres com concerts, representacions de ballet i també d’òpera. En els seus espais s'hi van poder escoltar des de l’Orfeo de Claudio Monteverdi, a obres de Schönberg o Erik Satie, compositors que gairebé no apareixien a les programacions de concerts. A més, s’hi van estrenar algunes obres de compositors catalans, com La Mérope de Domènec Terradellas o el Quartet de Pedralbes de Manuel Blancafort.

També es programà Homs el 7 d’abril de 1957 amb un concert titulat “Moments interessants en la història de la música. Un dodecafonista català: Joaquim Homs Oller”. L’any 1983, la Casa Bartomeu esdevingué la seu del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment, els fons del Centre s’incorporaren a la Biblioteca de Catalunya el 2005, i l’Associació Jardí dels Tarongers i el Consell Català de la Música reobriren la Casa Bartomeu, el Jardí dels Tarongers de Pedralbes, a mitjan del 2014.

Machines

Machines. Barcelona: Sala Lleonard, 1964. BC, Fons Joaquim Homs

 

A partir de l’any 1963, els compositors catalans van poder estrenar i programar obres en els Festivals Internacionals de Música de Barcelona, organitzats per les Joventuts Musicals de Barcelona sota el patrocini de l’Ajuntament i que van tenir lloc fins al 1987. En aquests festivals s’organitzaven concerts durant el mes d’octubre i van dedicar una especial atenció a la música catalana contemporània. Homs hi va participar amb els seus escrits, així com amb l’estrena de diverses obres encarregades pel Festival com Quartet de corda núm. 6 (1966), Trio de cordes (1968) i Nonet -a la memòria de Manuel de Falla- (1979). Fins i tot el dia 10 d’octubre de 1974, en la XIIa edició del Festival, se li va dedicar un concert monogràfic. La programació de concerts monogràfics dedicats a compositors catalans vius va ser una pràctica del Festival iniciada l’any 1972.

Els àlbums de documentació de Joaquim Homs també permeten constatar la inestimable col·laboració dels instituts estrangers en els actes culturals, perquè s’hi poden trobar un gran nombre de programes de concerts organitzats o amb la col·laboració de l’Institut Français, el Goethe-Institut o el British-Council.

Français

Conjunt Català de Música Contemporània. Barcelona: Institut Français, 1969. Estrena d’Heptandre de Joaquim Homs. BC, Fons Joaquim Homs

  

A més, no hem d’oblidar la participació d’Homs en la revitalització de la vida associativa de compositors, amb una participació activa en la fundació del Conjunt Català de Música Contemporània o de l’Associació Catalana de Compositors, de la qual en fou el primer president i que va ser fundada l’any 1974 amb el propòsit de protegir els interessos professionals dels compositors catalans i de divulgar la seva producció.

Tal com hem vist amb aquests exemples, el Fons Joaquim Homs esdevé un important testimoni de l’activitat de la música contemporània a Catalunya durant el segle XX, ja que ens apropa els marcs que la música contemporània va utilitzar per obrir-se camí, els llocs on es van poder divulgar les darreres tendències, així com els espais on els compositors van poder estrenar les seves obres.

Tota aquesta documentació recopilada és producte de la perllongada vida del compositor, que visqué pràcticament la totalitat del segle XX -morí el 9 de setembre de 2003-, i de la seva alta participació en l’activitat musical més renovadora del moment, convertint el compositor i la seva obra en una peça imprescindible dins la música contemporània catalana.

 

Laura Planagumà Clarà 
Pràcticum de l’ESMUC a la Secció de Música de la BC

 

Bibliografia

Homs, Pietat. Joaquim Homs. Trayectoria, pensamiento y reflexiones, Madrid: Autor, 2007

Taverna-Bech, Francesc. Centenari Joaquim Homs : 1906-2006, Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Cooperació Cultural, 2006

Garrobé, Alexandre. L’univers estètic de Joaquim Homs (1906 - 2003). En línia: http://ddd.uab.cat/record/133362

Club Cobalto 49 (s.d.). Dins Gran Enciclopedia Catalana. En línia: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0018316.xml

Festival Internacional de Música de Barcelona (s.d). Dins Gran Enciclopedia Catalana. En línia: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0026921.xml

Jardí dels Tarongers (s.d.) Jardí dels Tarongers. En línia: http://www.jardidelstarongers.org/  

 

[1] Homs, J., “Records i reflexions des del darrer tram de camí”,  Parlament de l’acadèmic electe Il·lm. Sr. Joaquim Homs i Oller amb motiu del seu ingrés a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi., Barcelona, 3 de maig de 1989, a Homs, P., Joaquim Homs. Trajectoria..., p. 67

Comentaris

Molt interessant

Molt interessant, Laura, moltes gràcies per la difusió.